L’antiga església de Sant Andreu d’Aguilar, d’origen medieval estava situada al costat del castell d’Aguilar. El 1796, enderrocada en un tumult, es trobava en un estat ruïnós. El segle següent fou bastida de nou, acabant-se les obres el 1836. Malauradament cent anys més tard, el 1936, fou altra vegada destruïda durant la Guerra Civil. A l’acabar la guerra, entre 1943 i 1949, altra vegada s’aixecà el temple, aquest cop al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. La coberta de l’edifici és a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. Coronen la coberta tres creus de pedra. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, lligades amb morter de calç i arena, aprofitant les pedres de l’antiga parròquia, que es trobava en ruïnes a tocar del castell. A les cantoneres s’utilitzaren carreus ben treballats, igual que a les finestres de l’edifici.
La torre del campanar, de planta quadrada, té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. A la part superior s’obren finestres d’arc de mig punt, en dues de les quals hi ha una campana.
A la façana principal trobem la porta d’entrada al temple, a la que s’accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats.
A sobre del portal d’entrada s’obre un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l’interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d’aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul de carreus de pedra motllurats.
A la façana principal, a tocar de la porta d’entrada, hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir «En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d’aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d’obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009».